L’objectiu de l’ajust quiropràctic és eliminar interferències en el funcionament del nostre organisme, potenciar el funcionament del nostre sistema nerviós. D’acord amb aquest propòsit, els ajustos quiropràctics poden ser molt diferents depenent del professional que els realitza i de la persona que els rep. Hi ha al voltant de 200 tècniques quiropràctiques que, a més, es poden combinar entre si. Al final acaben existint tantes maneres d’ajustar com quiropràctics.
Un cop aclarit això, parlem d’aquest so que sentim de vegades durant un ajust. Hi ha persones que tenen por d’anar al quiropràctic perquè pensen que els “cruixiran” o els “petaran l’esquena”. Aquest és un dels principals mites de la quiropràctica.
Què és el «crac» i què el provoca?
El so que sentim de vegades durant un ajust quiropràctic s’anomena cavitació i és un factor fisiològic natural. Altrament a la creença popular, no són els ossos rascant entre si i no és indicatiu que s’estigui patint cap dany.
La majoria d’articulacions estan envoltades d’una càpsula anomenada sinovial, que conté un líquid que les manté lubricades i les protegeix de rascades i del desgast. Quan s’hi genera una pressió o un estirament (com pot ser durant un ajust quiropràctic), l’espai entre els ossos i la càpsula s’amplia i es produeix una pressió negativa que provoca que s’alliberin una sèrie de gasos continguts en el líquid sinovial en forma de bombolla. Aquestes bombolles exploten i produeixen aquest soroll tan característic.
Explicat de manera simple: és un fenomen similar al que es produeix quan obrim una ampolla gasosa: la pressió dins del recipient disminueix i els gasos dissolts en la beguda surten. (I depenent de la rapidesa amb que s’obre l’ampolla fa soroll o no).
És segur?
S’ha demostrat que no té risc, tot i que s’ha de tenir en compte si provoca dolor.
El metge californià Donald Unger va provocar cavitació en una de les seves mans dues vegades al dia durant més de cinquanta anys. Les radiografies realitzades al final de l’experiment no van mostrar cap diferència entre les dues mans i, tot i que resta anecdòtic, aquest resultat va permetre qüestionar el mite que associava la cavitació articular amb malalties com l’artrosi.
Què passa quan me’l provoco jo mateix?
És comú que les nostres articulacions sonin de tant en tant amb el moviment, i hi ha persones que hi són més propenses que d’altres.
De vegades una mala postura sostinguda genera que la pressió articular incrementi i sentim la necessitat de fer-nos “petar” l’esquena, o els dits. Quan ho fem ens sentim alleugerits, però així i tot és un hàbit que no cal reforçar. Quan provoquem el moviment nosaltres mateixos estressem les articulacions i els teixits de manera inespecífica i no aconseguim canviar la limitació de moviment articular que genera la tensió. Per això poc temps després tornem a sentir la mateixa necessitat.
Com puc eliminar aquesta tensió de manera permanent?
El moviment genera líquid sinovial i ajuda a mantenir les articulacions sanes i a prevenir-ne el desgast prematur.
Una nutrició i hidratació adequades també són necessàries per a una bona salut articular.
Per últim, però molt especialment,
VES AL QUIROPRÀCTIC.
La quiropràctica t’ajuda a augmentar la teva flexibilitat i a incrementar la teva capacitat d’adaptació perquè puguis moure’t i respondre de manera automàtica per poder evitar i resoldre aquelles situacions que podrien generar tensió.
